La deriva sanitària d’Unides Podem

El sorgiment de Podem va aixecar grans expectatives entre sectors populars. Per fi un partit que anava a enfrontar-se als poderosos per a solucionar els problemes estructurals del país, des de l’habitatge a la sanitat, passant per les pensions.

La història es repeteix, i l’important és no oblidar les lliçons. En els anys 80, quan el PSOE va arribar al poder aixecat per part dels moviments socials, amb un programa plagat de promeses contra els poderosos, es va produir la mateixa efervescència social. No obstant això, el que va tenir lloc va ser la reconversió industrial més brutal duta a terme en l’estat espanyol. El PSOE, fidel al seu paper, dissenyat pels grans lobbies de poder, va executar les mesures que la dreta de UCD i AP no eren capaces d’aplicar. Al mateix temps, va desmantellar les amenaces de mobilització per la via de la cartera i mitjançant la col·locació a dit, en les desenes d’empreses públiques que es van crear sota el seu govern, de gran part dels líders dels moviments veïnals i socials de l’època.

Avui, la història es repeteix. L’actual ministra d’Igualtat va formar part de la plataforma Matusalén, que al costat de CAS va liderar entre 2005-2012 la lluita per la derogació de la Llei 15/97. En aquella època, Irene Montero va participar en la campanya per la derogació de la Llei 15/97 que va aconseguir presentar 500.000 signatures en el Congrés, governant el PSOE de Zapatero. No obstant això, des de l’arribada de Podem al Govern, ha anat arraconant i amagant les propostes amb les quals va entabanar a part de la població…per a oblidar-les quan han trepitjat moqueta i cotxe oficial.

Així, en el seu programa electoral de 2014, denominat “Governar per a la gent” ¹, Podem plantejava:

– “Procedirem a la revisió dels processos privatitzadors del sistema públic de salut empresos a nivell autonòmic per a revertir aquests processos en la mesura que sigui possible”.

– “Posarem en marxa un Pla de Reversió al Sistema Públic de Salut dels Centres i Serveis privatitzats, i durem a terme un control exhaustiu del compliment dels contractes, les penalitzacions i els beneficis de les concessionàries”.

– “Promourem la recuperació immediata dels serveis externalitzats, com la bugaderia central, el manteniment, les donacions de sang, etcètera”.

– “Fomentarem i reclamarem, des de les comunitats autònomes, la derogació de la Llei 15/97, així com d’aquelles altres que han permès la privatització d’aquests serveis”.

– “Reduirem les llistes d’espera. Es dotarà al sistema públic de salut dels recursos necessaris per a atendre les intervencions quirúrgiques d’urgència, sense que hi hagi una derivació a la sanitat privada.

– Farmàcia: Impulsarem la fabricació de medicaments genèrics que siguin beneficiosos per als malalts que han d’afrontar tractaments costosos (com l’hepatitis C).

Al desembre de 2015, ja havia desaparegut del seu programa electoral qualsevol referència a la privatització de la sanitat2, encara que el seu responsable de sanitat, Ana Castaño, fins i tot defensava la derogació de la 15/97 via twitter:

A penes un any després, en 2016, en el seu programa electoral “Canviar Espanya: 50 passos per a governar junts”3, en col·laboració amb Esquerra Unida, la nova marca Unides Podem va eliminar definitivament del seu programa electoral la derogació de la Llei de Privatització Sanitària (15/97), encara que continuava prometent:

– “defensa del caràcter públic del sistema nacional de salut”.

– Posar fre a la mercantilització i a la privatització de la sanitat. Adoptarem mesures urgents per a protegir aquest patrimoni comú enfront de la seva privatització, com és, per exemple, la substitució de la normativa vigent —que afavoreix l’expansió de la gestió privada de la – sanitat— per una que es basi en la gestió pública directa .

– Temps màxim d’1 mes per a les llistes d’espera de qualsevol especialista o d’operacions relacionades amb patologies greus.

Curiosament, en aquella època, al mateix temps que Unides Podem renunciava a derogar les lleis privatitzadores, acusava el PSOE de vendre fum si no derogava la 15/97:

El que tornava defensar en 2019:

Avui ja sabem la realitat. Una vegada establerts en el poder i canviat el pis de barri obrer per xalet en zona exclusiva, les promeses es queden en promeses i la privatització avança, això sí amb el seu beneplàcit. Ara, Unides Podem ha aprovat les conclusions de l’Acord de Reconstrucció de la Sanitat juntament amb PP i PSOE. Acord en el qual no s’esmenta ni una vegada la paraula privatització (el que no s’esmenta no existeix), i en el qual anuncien la “reestructuració del Sistema Sanitari”, és a dir, més gestió privada, més objectius econòmics en lloc de salut, més beneficis privats i més deteriorament del sistema públic. Això sí, ara amb la seva participació inestimable.

A nivell autonòmic la situació és un reflex. En el cas de la Comunitat de Madrid, la “oposició d’esquerres”, formada pels privatitzadors del PSOE, i els «asaltacielos» Unides Podem i Más Madrid, han estat aquests mesos, (mentre els i les treballadores del sector advertien del que es vindria damunt si no s’intervenia), més interessats en el repartiment de butaques davant una eventual moció de censura, que a solucionar els problemes que al final han esclatat i auguren un nou col·lapse del sistema sanitari. Ara criden a mobilitzacions. Amb la seva inacció han col·laborat en el deteriorament del sistema sanitari aquests mesos, i amb totes les mesures privatitzadores que ha aplicat el govern regional de Ciutadans i PP.

Tots aquests partits, tan constitucionalistes ells, podrien haver exigit l’aplicació de l’article 13 del Decret d’Estat d’Alarma de març de 20204 – que facultava al Ministre de Sanitat per a intervenir, ocupar i requisar tot tipus d’empreses i hospitals privats- per a evitar una nova massacre a les residències de persones majors. Podrien haver intervingut la sanitat d’aquelles comunitats autònomes, que fins i tot coneixent el que calia fer des de juny per a prevenir la nova ona, s’han dedicat a repartir a cabassos els nostres diners entre els de sempre. Tots aquests partits podrien haver modificat les lleis estatals que permeten la rampinya mitjançant l’assignació, via urgència i sense cap publicitat, d’ingents partides pressupostàries (extretes de les butxaques de les mateixes persones de sempre), per a continuar engreixant els beneficis de les empreses per tots o totes conegudes que s’estan lucrant amb aquesta pandèmia.

No ens serveixen els falsos pretextos que justifiquen, per acció o omissió, al suposat govern «progressista», sota el discurs que «amb la dreta seria encara pitjor». Tenim dret i volem un sistema sanitari al marge del lucre i del negoci, que garanteixi l’atenció sanitària en temps adequats per a tothom.

Per a això, és necessari seguir en la mateixa línia de denúncia de les retallades i privatitzacions, tant de les persones que les executen, com de les persones que les permeten en mantenir amb els seus vots les lleis privatitzadores. És necessària la unitat de tots aquells grups i col·lectius que assumeixin uns punts bàsics5 en tot l’Estat.

Només el treball organitzat al carrer i des de la base, enfortirà el poder de la classe treballadora i del poble enfront dels postulats populistes de l’extrema dreta. Qualsevol avanç de les condicions de vida dels sectors populars s’arrencarà als poderosos des de la mobilització continuada.

Referencias

1 https://podemos.info/wp-content/uploads/2015/05/prog_marco_12.pdf
2 https://www.rtve.es/contenidos/documentos/podemos_programa_electoral.pdf
3 https://podemos.info/wp-content/uploads/2016/05/acuerdo26J_final.pdf
4 https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2020-3692
5 https://www.casestatal.org/es/2020/07/03/organizaciones-adheridas-a-la-campana-nunca-mas-la-privatizacion-mata-todo-de-vuelta-a-manos-publicas-derogacion-de-la-ley-15-97/